jueves, 13 de noviembre de 2008

Pujar a les glaceres d´aiguestortes en teleféric.


A mi m´agrada anar d´excursió de vegades pero que sigui un lloc on no s´hagi de caminar gaire i es puguin veure coses maques.


Ara us escriuré una excursió molt maca que he trobat per internet, escrita per ANNA MASA.




"Allí hi ha trenta estanys que donen blau a les montanyesdel Parc Nacional d´aiguestortes i estany de sant maurici. Abans estava reservat als excursionistes. Ara tothom pot gaudir de la vista de les glaceres amb el telefèric de Sallente-EstanyGento que permet arribar a més 2.000 metres d´altitut. Desde allí es pot començar a caminar pels estanys que hi ha.


El teleféric funciona de juliol a setembre s´agafa al peu de l´estany Sallente que està adalt de la torre de Capdella. En 13 minuts fa 450 metres de desnivell i puja fins a 2.154 metres d´altitut i arrivem a l´Estany gento, fins ara només si arrivaba caminat. Des d´aquí es poden començar varies rutes que recorren els estanys d´aiguestortes per arribar a l´estany Colomina, Frescau o Tort . Després es pot tornar a agafar el teleféric i tornar a la vall o bé baixar a peu fins a Capdella. El camí passa per quatre tunels i té cinc quilómetres de longuitut, encara hi ha els carrils de tren que circulaava per allí.


El teleféric que uneix Sallente i l´Estany Gento puja dos cops al dia . Tot i així fa més viatges segons el nombre d´usuaris, sempre que s´ompli la meitat de la cabina . El bitllet d´anada i tornada costa 6 euros i un trajecte 3'60 euros. "

jueves, 8 de mayo de 2008

Sant Miquel del Fai

L´excursió comença a la parada d´autobús, situada a l´entrada de Riells del Fai .Travesseu una riera, , uns masos i un conjunt de cases amb tanques. Al davant d´una casa hi ha una cruïlla(15min).Per anar directament a Sant Miquel del Fai, agafeu el camí que surt a la dreta de la pista per on anàveu.
Abans, val la pena dedicar una mica de temps a la descoberta del riu Tenes, requereix anar amb cura i atenció: hi ha llocs estrets o amb pendent i l´excursió pot acabar en un bany involuntari. Per anar-lo a veure continueu per la pista i , més endavant (20 minuts), reseguireu el corriol que baixa al riu i continua fins a unes ruïnes. El seguiu fent equilibris i aviat arribareu en un indret privilegiat , amb cascades, ràpids i basses d´un verd selvàtic, per sota del destacat monestir de Sant Miquel del Fai .


Més enllà trobeu una balma gegantina on el mirall de les estàtiques aigües acaba per perfilar l´anbient africà del lloc. Els més intrèpids i amb peus més ferms podeu seguir pel fons del riu fins que la cinglera ens barra el pas. Una mica abans d ´arrivar a la cascada del riu Tenes, s´ha de cercar un camí que puja dificultosament per l´esquerra,en el sentit de la pujada, fins a una esplanada amb jocs per als infants. Des d´aquí cal seguir el camí que passant per darrera de la cascada , arriba al monestir.

És més fàcil , pero , girar cua i tornar enrere fins a la cruilla de la casa amb el tobogan (50 min). Des d´aquí , el camí enllosat puja fins al damunt d´unes cingleres de conglomerat vermell (55 min). Contiunueu pujant amb la visió de tota la vall i arribeu a l´entrada del conjunt arquitectònic(440m)(1h 20 min). Passegueu i admireu les restes de l´esplendor passada. Ja des del final del segle X, els monjos van gaudir de les cascades del Tenes i del Rossinyol , de les coves amb formacions estalagmítiques , de les cingleres impressionants i del meravellós espectacle de la vall naixent als peus.


Sortiu i aneu fins a l´aparcament exterior. Seguiu durant uns metres el curs del Rossinyol i a l´altura d´un senyal de circulació amb senyals blancs i vermells travesseu el rierol i ascendiu per l´altre vessant. el camí s´enlaira amb ziga-zagues envoltant la falguera aquilina. Més a munt , el romaní , les estepes, la farigola, la gatosa...masos la major sequedat de l´ambient
sense guanyar gaire més alçada aneu vorejant , per dalt, tota la cinglera. Seguiu els senyals del GR i travesseu un torrent . Després d´algun racó d´alzinar sense cremar arribeu a una cruilla. Deixeu el GR i seguiu el corriol que s´enfila per l´esquerra fins a l´Ullar 820m 2h 5min.

Davant mateix de la porta -i per darrera d´unes ruïnes-surt el caminet que s´introdueix pel sot de Vallderrós. Travesseu el GR i seguiu el corriol que baixa al davant . Els troncs cremats fan pensar en la pretèrita exhuberància del lloc pero permeten adminar les cingleres que envolten el sot (senyals blaus) . Baixeu més dretament per un esperó ,passeu pel costat dels conglomerats vermells i arribeu a una bassa del torrent de Riufred on podeu refrescar-vos(2h 20 min).El camí continua per l´antre vessant i poc més enllà arriba a les primeres cases d´una urbanització de Riells del Fai. Seguiu fins a trobar la carretera i l´inici de l´intinerari(2h 40min).

jueves, 3 de abril de 2008

Excursió a l´ermita de Sant Joan

(extret de la guía “Caminat per Catalunya “Montserrat, Sant Llorenç del munt.Cingles del Bertí I de Gallifa.- Antoni Aragon-Jordi Lalueza-Jordi Portell ).

Introducció:



Està pel vessant sud de Montserrat, es una zona aïllada de les carreteres i mostra l´ incendi que hi va haver el 1994.


A la cova del Salnitre tambe s´hi pot fe una visita, la qual contrasta amb la resta de l´itinerari.


Es pot pujar de dues maneres diferents, pel camí de les Bateries o antic Camí reial, molt planer o be la drecera de Fra Garí , la qual proposem aquí.
Sortim de Collbató, pel camí de devant de l´església en dirección oest fins arribar al carrer de la drecera que surt cap a la dreta en direcció a la muntanya. Es torna un camí estret amb uns senyals vermells i blancs que puja pel pendent: és la drecera de Fra Garí.

L´ERMITA DE SANT JOAN


L´excursió s´endinsa va pel vessant sud de Montserrat, és una zona aïllada que hens nostra els efectes del devastador indendi des 1994. També es pot fer una visita a la cova del Salnitre que es molt diferent a la resta de l´intierari.

Per anar-hi hi ha dues posibilitats, seguir el camí de les Bateries o antic Camí Reial , molt pla, o bé la drecera de Fra Garí que es la que proposem aquí .

Sortim de Collbató i pel camí de davant de l´església fins que arribeu al carrer de la drecera, que surt cap a la dreta en direcció a la muntanya . El camí es torna estret, marcat per uns senyals que pujen ràpidament:és la drecera de Fra Garí. Arribarem a una cruïlla on cal continuar pujant (senyals grocs i blancs fins arribar a un coll amb vista sobre Collbató i la plana que l´envolta . Posteriorment la drecera s´uneix amb l´antic camí de les Bateries molt més ample . Ara cal seguir cap a la dreta tot endinsant-vos per una vall ampla coberta de vegetació.En direcció nord i al peu d´unes agulles es pot veure , ja a dalt , l´ermita de Sant Joan .Travesseu el torrent i gireu a l´esquerra ; ara heu de seguir uns senyals grocs. El camí puja lentament , entre els arbres cremats , per les darreres rampes fins a arribar a Sant Joan.




L'ermita de Sant joan vista desde el Cavall Bernat.
Un camí ample i planer porta al funicular de Sant Joan. Un cop hi arribeu seguiu cap a la dreta i canvieu de vessant . Baixant arribeu al pla de Sant Miquel .



Cal seguir el camí de la cova del Salnitre , es un estret corriol que baixa pel fort pendent en dirección sud . Travesseu una vall ampla mancada d´arbres , que ofereix una vivió diferent de Montserrat i que contrasta amb el camí recoregut fins ara. El camí porta a una cruïlla on gireu a la dreta ;el pendent augmenta geugerament fins arribar a baixa. Mes endavant trobareu una altra bifurcació a l´esquerra que vaixa cap a la Esquerra i que no heu de seguir.
Un cop al peu de la muralla rocallosa, flanquegeu cap a la dreta, el camí seguéix llavors planer fins que arribeu a la cova del Salnitre. Condicionada i il.luninada, la seva vista por ser un bon complement a aquesta excursió .
Baixeu per la carretera flins a l´ermita de la Salut , deixeu la carretera i seguiu un camí (senyals vesrmells i blancs ) que entra a Collbató.

jueves, 21 de febrero de 2008

Figols i Tremp

Figols es un poble de la provincia de Lleida on he anat molts anys de vacances amb els meus pares i el meu germá . Aquest poble es on va neixer el cosí del meu pare i hi he anat molts anys de vacances, allí no es pot comprar res, perque per comprar hem d´anar a Tremp .A l´hivern viuen dos o tres persones allí encara que a internet posa que no viu ningú.

El poble es molt petit i tranquil allí no s´està malament , la mayoría de dies anem a Tremp a comprar i després un cop a casa es fa el dinar. Després de dinar el meu pare i el seu cosí van a fer la migdiada i quan s´aixequen anem a fer un tom pels voltants del poble fins l´hora de fer el sopar i sopar per anar al llit i descansar.



Per visitar alguna cosa es pot anar a Tremp i veure el mercat que es al meu gust molt maco amb menjar tipic d´ aquella contrada . També si es vol es pot anar a un altre poble al costat de Figols que es diu Eroles i visitar el poble i parlar amb les poques persones que viuen allí i es pot descubrir coses inesperades d´aquella contrada.


Tremp és el municipi més extens de Catalunya (303,97km). La població segons el cens del 2007 és de 6.700 habitants.


Tremp, capital del Pallars Jussà, tenía un terme històric de 8,31 Km2, conjuntament amb Claret. El 1959 hom li afegí 1,98 Km2 del municipi de Talarn (barris de les Adoberíes, de la Pedrera i del cementiri). Tremp ha passat a tenir-ne 303,97 Km2 amb la fusió dels municipis de Sapeira (1970), Espluga de Serra (1970), Gurp de la Conca ( 1970), Fígols de la Conca (1970), Vilamitjana (1972), Palau (1972) i Suterranya (1973); ha esdevingut el municipi més gran de Catalunya. Tremp rebé el títol de ciutat el 1884.

A Tremp hi ha la colegiata de Santa Maria de Tremp d´estil Gotic, jo només hi he estat allí un cop pero trobo que es molt maca i allí s´està molt be i tranquil per una estona.

jueves, 31 de enero de 2008

Visites per Catalunya

Molts anys he anat de vacances a un poble que està molt aprop de Tremp , a la provincia de LLeida, és un poble molt petit on no pots comprar res,per comprar hem d´anar a
Tremp i despres tornem al poble per fer el menjar i per la tarda descansar i fer un passeig per Figols, així es com es diu el poble on he anat molts anys de vacances.

A Figols l´unic que podia fer era estar amb una nena que es diu Marta i jugar amb ella.
Marta tenia uns vuit o deu anys menys que jo pero jo estava mot be amb ella, pels matins jo l´ajudava amb els deures que la seva mare li posava.

A mi m´agrada anar a llocs diferents i veure coses que no havia vist mai, peso que aixó es distret i que et pot instruir, cosa que esta molt be.
Per aixó estic fent aixó per compartir ho amb altra gent .